Entrevista a osona.com: https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/64625/calen-voluntats-politiques-ciutadanes-fer-gir-manlleu-gestioni-aigua
«Calen voluntats polítiques i ciutadanes per fer un gir i que Manlleu gestioni l’aigua»
Sergi Solà, de la plataforma Aigua Pública Manlleu, exposa que l’aigua s’ha de poder gestionar des dels ajuntaments “amb sobirania local i qualitat democràtica”
Fa poc temps ha nascut Aigua Pública Manlleu amb l’objectiu de municipalitzar aquest servei el 2024. Osona.com ha entrevistat a Sergi Solà, un dels membres de la plataforma i el Grup de Defensa del Ter (GDT), que explica en quina situació es troba actualment la capital del Ter. A més de “voluntat política”, també es necessita que n’hi hagi de ciutadana.
I tot i que l’empresa que fins ara s’encarrega del servei -Sorea- pugui alentir el procés de l’empresa pública del Consell Comarcal d’Osona i la transició cap a la “recuperació del servei per part pública”, “ja no té aturador”. “La defensa de la gestió pública de l’aigua és una qüestió transversal i d’interès públic”, remarca.
– Per què neix la plataforma Aigua Pública Manlleu?
– Creiem que cal defensar la gestió pública i democràtica d’allò que considerem bàsic per a la vida. I la millor manera de garantir l’accés a l’aigua potable i el seu sanejament com a drets humans bàsics és incidir en la seva gestió pública, democràtica i de qualitat. A Catalunya tot just fa uns deu anys que hi ha una tendència de reempoderament d’allò públic en l’àmbit de la gestió de l’aigua, amb l’aparició de la plataforma Aigua és Vida.
El Grup de Defensa del Ter ja fa uns anys que hem incorporat aquesta idea central en el nostre discurs. Per això vàrem impulsar fa 5 anys la plataforma Volem l’Aigua Neta, Clara i Nostra a la Vall del Ges, amb la qual hem aconseguit que tots els municipis del Ges es passin a la gestió pública.
No obstant això, pel que fa a la gestió de l’aigua en l’àmbit català s’ha donat una situació de domini i privilegi per part de la multinacional francesa AGBAR-SUEZ; de la qual forma part Sorea. L’objectiu principal d’aquest tipus d’empreses no és oferir un bon servei d’aigua a la ciutadania, sinó fer-ne un bon negoci. El mercat de la gestió de l’aigua es desenvolupa en situacions de monopoli local, amb clients captius i que consumeixen a diari. Un marc ideal per l’afany de lucre de les multinacionals que han estès els seus tentacles en aquest sector estratègic. És en aquest context que neix la plataforma Aigua Pública Manlleu, objectiu 2024.
– Quin és l’objectiu de la plataforma?
– El servei d’aigua domiciliaria és una competència municipal, coneguda com a servei d’aigua en baixa. No obstant això, un ajuntament pot decidir externalitzar-ne la gestió a una empresa privada per uns quants anys (en diem privatització), tot i conservar-ne la titularitat i la supervisió pública. A uns quants municipis osonencs, i també a Manlleu es dona aquest cas.
El 2012 l’Ajuntament de Manlleu va signar una pròrroga amb Sorea, que preveia una sèrie d’inversions que l’empresa proposava i també finançava (d’uns 2 milions d’euros). El tracte que es va fer llavors amb la companyia era que se li reconeixia una pròrroga del contracte fins al 2034 (que ostenta des del 1984, tot i que aleshores l’empresa era SAUR i encara no era propietat d’una multinacional) i que s’aniria eixugant el finançament aportat amb amortitzacions del capital i dels interessos al llarg d’aquests anys. Si s’arribés fins llavors, haurien estat 50 anys de concessió d’un mateix contracte que és el límit que preveu la llei.
En la mateixa concessió també s’estipulen uns beneficis industrials en favor de l’empresa al límit de què permet la llei. Sens dubte, una operació ben lligada per part dels interessos empresarials. El nostre objectiu és tornar la gestió del servei d’aigua a Manlleu (la que arriba a domicilis i empreses) a mans públiques l’any 2024. Hi ha una escletxa en la pròrroga esmentada que possibilita l’extinció de la concessió amb Sorea si s’ha saldat el deute el 2024.
– Creuen que és possible eixugar aquest deute el 2024? N’han parlat amb l’Ajuntament?
– La capacitat de gestió pública pel que fa a l’aigua està més que contrastada en nombrosos municipis que ja exerceixen aquest servei (Ripoll, Manresa, Girona, Olost, Terrassa…) i per remunicipalitzacions en municipis de la mida de Manlleu (com ara Montornès del Vallès). A més, existeix l’AMAP (Associació de Municipis per l’Aigua Pública) per facilitar la transmissió de coneixements i les remunicipalitzacions del servei d’aigua. És un objectiu perfectament possible, però cal eixugar el deute contret el 2024. Per això cal actuar amb certa anticipació, en funció dels anys de concessió. Evidentment calen voluntats polítiques i ciutadanes per fer aquest gir.
Per això hem mantingut converses amb tots els grups municipals, començant per l’equip de govern. Mantenim la nostra voluntat de col·laborar amb cadascun d’ells, en la mesura de les seves possibilitats, per assolir el nostre objectiu. Actualment l’ajuntament ja ha amortitzat una part del deute, segons es preveia al pla d’amortització. Però cal anar més enllà perquè Manlleu té capacitat per eixugar-lo del tot el 2024 si dedica romanents de pressupost a partir d’ara. Fins i tot tenint en compte les noves necessitats socials en el context Covid, es podria fer, ja que la gestió de l’aigua no és deficitària.
– Quins beneficis creu que aportarà aquesta municipalització de l’aigua a Manlleu?
– L’aigua és un dret humà i un bé comú i tothom hi ha de tenir accés. Calen tarifes de l’aigua estables, transparents i que ajustin preus als grups vulnerables de la societat i evitin els talls de subministrament. S’ha d’evitar situacions escandaloses com les factures abusives que s’han produït recentment arran de la Covid a gairebé tots els municipis on operaven empreses del grup AGBAR, que es calcula una sobrefacturació de 7,3 Milions d’euros en aquest període, tan sols en l’àrea metropolitana de Barcelona.
L’aigua s’ha de poder gestionar des dels ajuntaments, amb sobirania local i qualitat democràtica. Hem de poder participar com a ciutadanes en el control públic de l’aigua, per assegurar una transparència real i que no es facin beneficis privats amb l’aigua. L’aigua ha de connectar-se amb les polítiques de protecció del medi ambient. La recuperació de pous i aqüífers ha de ser una prioritat així com fer front a la problemàtica dels purins. Reconnectar-nos als recursos locals disponibles en lloc de degradar-los ha de formar part de la visió integral del cicle de l’aigua.
– Tot i que cada vegada hi ha més gestió pública de l’aigua, a Osona encara hi ha pocs municipis. Què creu que suposarà per la resta de la comarca si Manlleu aconsegueix municipalitzar el servei?
– Quan parlem de gestió pública hi ha diferents models. La gestió directa per part del propi ajuntament, com és el cas de Sant Pere de Torelló; però també és gestió pública quan aquest servei es presta a través d’un consorci públic, com es fa per exemple a Olost, que forma part de CONGIAC. A Osona, a més, s’està obrint una nova possibilitat amb la recent creació de l’empresa 100% pública creada pel Consell Comarcal, que oferirà el servei d’aigua en baixa (la que arriba a domicilis particulars i empreses) als municipis que ho sol·licitin.
Diversos municipis ja han aprovat al seu ple l’entrada a aquesta nova empresa que sembla que serà operativa a principis d’any. Són municipis com Torelló, Sant Vicenç de Torelló, el Brull, Sant Julià de Vilatorta, Balenyà… Però l’entrada de Manlleu suposaria un salt d’escala quantitatiu i de volum de gestió que seria definitiu i estratègic pel bon funcionament d’aquesta nova empresa pública. Val a dir que el color polític d’aquests acords en els plens municipals ha estat variat i de diferent composició en cada municipi. Així que creiem que la defensa de la gestió pública de l’aigua és una qüestió transversal i d’interès públic.Com creu que els pot afectar en el seu procés l’oposició de Sorea a la creació de l’empresa pública d’aigua a Osona?
Sorea forma part de la multinacional AGBAR-SUEZ i defensarà els seus interessos, que són els guanys dels seus accionistes, fins al final. Per això quan estan en perill, mobilitzen recursos, en aquest cas juristes per presentar batalla a les administracions que volen recuperar el servei públic. Fins i tot interposant contenciosos en aquells municipis on ja ha finalitzat el termini del conveni de gestió. Per compensar, també inverteixen en publicitat als mitjans i fan campanyes de rentat de la seva imatge en l’àmbit social i corporatiu.
Tot això pot alentir i posarà traves a la transició cap a la recuperació del servei per part pública, però creiem que ja no té aturador. La confrontació és una mala estratègia per part de Sorea. Però caldrà unir forces per a fer-hi front.
– Han notat la voluntat de les diverses forces polítiques per poder fer el canvi i del mateix Ajuntament a Manlleu?
– Encara hi ha molt camí per recórrer en aquest sentit. Esperem en els pròxims mesos fer molts més passos en aquesta direcció. Anant més enllà, tot i que el treball al carrer amb el context Covid està molt condicionat, no deixarem de treballar en l’àmbit de base amb associacions de veïns i altres col·lectius. Fent trobades, xerrades i accions formatives i reivindicatives per avançar amb l’objectiu de remunicipalitzar el servei d’aigua a Manlleu el 2024.