Com a membres del Grup de Defensa del Ter volem aplaudir la iniciativa de l’Ajuntament de Vic per a l’adeqüació de 50 horts urbans al sector de les Casasses (el 9Nou, 9-2-2008). Aquesta actuació, emmarcada en un projecte més ampli de caire ambiental, que inclou una zona d’aiguamolls i un observatori d’ocells, és un pas més en l’intent de compensar el dèficit d’actuacions de caire ambiental que ha caracteritzat tradicionalment el
municipi de Vic.
Els horts urbans suposen un àmbit de dinamització social i pedagògic, i en aquest cas concret una manera d’acostar la població a l’entorn dels rius del municipi, tan desconeguts i malauradament ignorats per una bona part de la ciutadania. Des del GDT hem impulsat i donat suport a les iniciatives d’horts urbans de Manlleu i de Montesquiu, que inclouen cursos d’horticultura oberts per a tothom (l’edició 2009 justament està a punt de començar) i que estan coorganitzats amb el Museu Industrial del Ter i amb l’Associació Montesquiu es
mou, respectivament.
Així doncs, des daquí volem manifestar la nostra total predisposició per oferir la nostra modesta experiència en el tema i per col·laborar amb tots els municipis que ho desitgin en l’organització de cursos, seminaris o xerrades al respecte.
Hi ha una premissa bàsica que cal que acompanyi qualsevol actuació quant a horts urbans en ple segle XXI: es tracta d’un projecte ambiental, i com a tal ha de ser coherent. Amb això volem dir que l’única horticultura que s’ha de permetre als adjudicataris dels horts ha de ser biològica. Quin sentit tindria un projecte que ha estat dissenyat amb els més estrictes criteris ambientals, amb una zona de compostatge per a reciclar les deixalles orgàniques i realimentar els propis horts, amb un carril bici per arribar-hi sense contaminar, i amb una acurada gestió d’una aigua cada vegada més escassa, si es permetés fumigar els horts amb productes químics contaminants i perjudicials per a la salut? Quina finalitat tindria recuperar els boscos de ribera amb arbres autòctons per millorar la qualitat de l’aigua dels rius si simultàniament es filtren als mateixos rius els components químics contaminants utilitzats als horts? Quina mena de funció pedagògica es portaria a terme si es perpetuessin les males pràctiques que durant decennis han acompanyat el conreu de la majoria dels horts il·legals? Creiem important doncs que el projecte d’horts urbans de Vic sigui un projecte plenament ecològic al 100%, d’acord amb la filosofia que l’inspira.
No es tracta simplement de fer uns horts nous i endreçats perquè els antics usuaris dels horts il·legals de Vic estiguin contents i no protestin pel seu desallotjament. Es tracta d’assolir una iniciativa modèlica que tingui un component pedagògic per a la població. No poden ser uns horts per a ús exclusiu dels adjudicataris, han d’estar oberts a la societat per a què nens i grans, escoles i associacions hi puguin passejar i aprendre, a través de visites o cursets específics. Cal aconseguir que els horts urbans de Vic siguin un referent que justifiqui la inversió dels 331.000 euros que sortiran de les butxaques dels contribuents. Aquesta inversió ha de tenir un retorn no sols social sinó també ambiental, i ha de ser ecològicament consistent amb la filosofia ambiental que l’ha inspirat.
És obvi que hi hauran reticències per part dels hortolans ‘tradicionals’, però per això cal articular actuacions d’adaptació a la nova realitat que s’exigeix. Cal programar cursos d’horticultura biològica que permetin als antics hortolans adaptar-se i sentir-se a gust amb la nova situació. Als adjudicataris se’ls proporcionarà uns horts de luxe pràcticament a canvi de res, què menys que demanar-los que respectin la consistència ambiental del projecte.
Entre tots hem de donar suport als projectes útils per a una transició vers una nova consciència social (que ja existeix fa molts anys en altres països més avançats que el nostre) que permeti impulsar decididament el desenvolupament de l’agricultura biològica, pel bé de la nostra salut, de la salut dels nostres ecosistemes i per donar una diferenciació de qualitat i un valor afegit als productes agrícoles de la nostra comarca.
Marta Ollich i Dolors Catalan
Membres del Grup de Defensa del Ter