Manifest per una via verda que vertebri el territori

El 5 de març es va presentar en roda de premsa el manifest que diverses entitats ecologistes han redactat en relació amb la Via Verda del Ter. Aquesta nova vida verda, vol unir Sant Joan de les Abadesses amb Setcases tot seguint el curs del riu Ter. En podeu trobar més informació a larticle d’opinió d’en Toni Clavera, membre del GDT.

El manifest sorgeix de la trobada que es va celebrar el 9 de febrer a Sant Joan de les Abadesses amb una vintena de persones que van respondre a la crida pública realitzada pel Grup de Defensa del Ter. A continuació reproduïm el manifest.

“Amb aquest manifest diferents entitats i persones del territori fem una crítica a la Via Ciclista del Ter que s’ha començat a construir de Sant Joan de les Abadesses cap al naixement del Ter. Veiem el projecte com una obra excessiva, una nova infraestructura encaixada en les fràgils planes rurals del Ripollès; i demanem la revisió d’arrel dels objectius i el desenvolupament del projecte.

Les Vies Verdes s’originen de l’aprofitament dels antics vials dels trens i és així com tenen sentit. Per això els visualitzem com a camins públics, amples i amb pendents molt baixos. Però amb aquest projecte, creiem que s’està “pervertint” la idea de “Via Verda”, obrint nous camins i volent mantenir les mateixes condicions tècniques que proporcionaven els antics traçats dels trens.

La Via Ciclista del Ter demana, de partida, una velocitat mínima de 20km/h, uns pendents al voltant del 5%, unes amplades totals de 4m i uns gruixos del ferm de 33cm. És evident, i el tram construït ens ho confirma, que aquesta obra te un impacte important en el territori per on passa.

La Via Ciclista del Ter és un projecte encarregat per la Direcció General de Carreteres de la Generalitat que anirà de Sant Joan a Setcases, amb un total de 26km. El primer tram de 2,3km ha costat 1,5 milions euros. Nosaltres creiem que l’obra s’ha fet principalment amb ulls d’enginyer de ponts i camins, en despatxos i sobre plànol; amb un objectiu de creixement i desenvolupament sense tenir en compte ni posar en valor el punt de vista cientificotècnic, l’ecologista o el sostenible, entre d’altres. Quina sensibilitat mou la Via Ciclista el Ter? Aquest model de projecte no respon a una comarca que protegeix i posa en valor la seva riquesa natural i històrica.

L’objectiu de fer camins paral·lels al riu i alternatius al transit de cotxes ja s’estava treballant. Per exemple: al camí de gran recorregut GR210 Camí Vora Ter, apadrinat pel Grup de Defensa del Ter i que pretén acostar a la gent al riu, o la Ruta Ciclista del Ter d’Ull de Ter a la Desembocadura promoguda pel Consorci del Ter i els ajuntaments de la zona. Calia obrir una nova via sense coordinar-se amb les que ja s’estaven obrint pas? aquest és un exemple de la falta de participació ciutadana i coordinació que denunciem. La Via Ciclista del Ter és un projecte complex, requereix d’una gran feina del ventall de professionals i agents a implicar. Tot plegat amb un respecte escrupolós per un territori particular, sensible i sobresaturat, com és la plana rural del Ter (un 5% del Ripollès són planes). Això només és abastable obrint la presa de decisions i la validació de cada tram a la participació real de tots els afectats.

Finalment; observant el tram ja acabat veiem com s’ha ocupat plana rural i s’aprofiten pocs camins, s’està asfaltant tot el recorregut, la secció de la via és proporcionalment rellevant, el seu impacte paisatgístic és evident i l’obra te unes despeses econòmiques importants.

Per tant, demanem una revisió d’arrel del projecte amb els següents criteris i ampliació d’objectius:

  • Demanem diàleg amb les entitats que treballen el territori i que promouen projectes paral·lels. Volem tenir accés als plànols i poder aportar el nostre punt de vista al Departament de Territori i Sostenibilitat. Això vols dir, doncs, entomar el repte d’obrir el projecte a la participació ciutadana real.

  • Volem que, tram a tram, es replantegi si cal una infraestructura d’aquesta envergadura i amb aquestes condicions, o si hi ha alternatives millors que aconsegueixen satisfactòriament els objectius desitjats.

  • Cal preservar la plana rural, les zones de pastura, la zona de ribera i els espais naturals protegits. En les zones més muntanyoses cal adaptar la via a la topografia del terreny. Tot plegat fent més flexibles els requisits tècnics. Per tant, quan més a prop de la capçalera demanem més restriccions i més protecció degut a l’increment de la sensibilitat i fragilitat de l’ecosistema.

  • La condició principal del projecte ha de ser aprofitar els camins i corriols existents.

  • Demanem que s’asfalti el mínim possible, només en  trams petits on la pendent de l’aigua hi crearà xaragalls i esvorancs. Aquests paviments haurien de ser ocres o vermellosos tal com es fa en jardineria. Tot plegat preveient com es farà el manteniment futur del camí.

  • En els trams construïts, i futurs: cal que els elements de l’obra s’integrin en l’entorn i harmonitzar amb el caràcter de la zona. Cal fer ponts més discrets i “dissenyats”, potser pintats si cal de color verd fosc o verd grisós. Falta plantar vegetació autòctona al voltant de la via. Fer motes de terra per separar la via d’elements agressius del territori, com carreteres o polígons. Falten tanques de fusta (no valen només els barroers pals rústics rodons).Falta plantejar il·luminació adequada en els llocs que sigui estrictament necessària.

  • És essencial acompanyar el projecte de iniciatives de protecció i d’educació ambiental; així com de vàlua per la cultura del territori.

  • S’ha d’enfocar la utilitat de la via cap a la gent resident al territori i pel desenvolupament local i oblidar en tot cas l’equívoc enfoc turístic puntual.

  • S’han de minimitzar els costos econòmics de l’obra.

  • Creiem que en l’elaboració general del projecte manca una visió i aportació més amplia amb un ventall de professionals de camps diversos.

  • Finalment, és essencial iniciar un debat de participació ciutadana sobre el model de desenvolupament que volem pel Ripollès (en espais com per exemple el Consell Comarcal), i veure com hi te cabuda la via ciclista repensant els objectius d’aquesta en valor del territori.

Firmen el manifest: Associació Arç, Naturalistes de Girona i Grup de Defensa del Ter.”