GDT – Manifest concentració a Gurb en defensa del territori

El Grup de Defensa del Ter, tenim com a eix central de les nostres activitats el riu Ter, el nostre riu, per ell vàrem néixer i amb ell hem crescut i lluitat tots aquests anys. Però malgrat que el Ter sigui el nostre referent, no és possible considerar-lo aïlladament, el riu és part indestriable d’un paisatge, d’un entorn, … Llegir més…

Polígons avui, Misèria demà

L’allau d’ocupació del territori que hem sofert aquests últims anys en determinades zones com la Plana de Vic, és una bestiesa que ens hipoteca el futur i s’aguanta sobre la mentida que identifica l’augment de sòl urbà amb el progrés. És un model econòmic obsolet i nefast a llarg termini ja que es confon l’objectiu … Llegir més…

Jordi Cervera – Temps de perdre

Hi ha coses que, pel sol fet de pensar-les, es fan realitat. Estic molt amoïnat. He viscut més de vint anys amb la caseta i l’hortet. Era una realitat sense fonament. Avui sé que l’hort em serà amputat i no sé si sabré viure en una casa coixa. El temps de perdre ja és aquí. … Llegir més…

Àngel Ferrer – L’aigua. Un recurs de tots i per a tots

A les conques dels rius Ter i Freser al Ripollès hi ha inventariades i cartografiades 43 preses i rescloses que corresponen a cada una de les minicentrals existents a la comarca. Una minicentral és el conjunt d’instal·lacions i obres destinades a transformar l’energia potencial de l’aigua en energia elèctrica o mecànica. Aquestes obres solen desviar … Llegir més…

Toni Ballús – La insostenible viabilitat del porc

No ha de ser gens fàcil construir un discurs coherent respecte a la sostenibilitat ramadera a Osona. Especialment pel que fa a la cria intensiva del porc. Un cop repetits i revisats els grans números que genera l’activitat càrnia, referida a les tones de porc sacrificat, a la mà d’obra barata arribada o en camí d’acolliment, … Llegir més…

Rafa Garrido – Les fonts que tenim

Vaig anar a la font, i tot allò era diferent de com temps ha ho havia conegut. Vaig demanar què havia passat. Em contestaren que havia desaparegut. Li dèiem la font dels enamorats. Sempre s’ho havia dit. Fins i tot els més vells d’aquell lloc ja ho havien sempre sentit així. Això, deien, ja els venia dels seus avis. … Llegir més…